Verdú: “Controlo la pressió, sé el que he de fer i dissabte vull gaudir moltíssim”
L’únic atleta de la península Ibèrica en arribar a les Finals treballa per motivar els joves esquiadors a seguir el seu camí
L’esportista espera que la seva fita contribueixi a fer realitat els Campionats del Món Andorra 2029
Joan Verdú està comptant les darreres hores per al gran dia, la cursa d'Eslàlom Gegant d'aquest dissabte a les Finals de la Copa del Món que acull Grandvalira. El primer andorrà en assolir aquesta fita ha assegurat a l'organització que està preparat per controlar la pressió i els nervis ja que “ens dediquem pràcticament tota la vida a preparar-nos per a aquest moment”. Ha afegit que “els esportistes d'alt nivell vivim constantment amb pressió, i no patiu perquè soc el primer que es posa pressió, soc el primer que vull fer una grandíssima cursa”. Per tant, assegura que “sé el que he de fer, sé com ho he de fer i vull disfrutar molt”.
En una entrevista, el corredor de la FAE ha assegurat que després d'aconseguir la classificació per a les Finals, “ara sento que m'he tret un pes de sobre, que la recompensa per a aquesta gran temporada és córrer el dissabte aquí, i vull gaudir moltíssim del dia, demostrar a tot el país i a la gent que em dona suport el bon esquí que he estat fent”. Se sent orgullós que s'hagin esgotat les entrades a les grades ja que això vol dir que “tot el país està involucrat”. “Ha sigut un camí dur i ara ho hem de gaudir tots junts, us vull a tots animant al màxim”, ha manifestat.
Verdú, que és enguany l’únic esquiador de la península Ibèrica en arribar a les Finals de la Copa del Món, també ha recordat la “connexió especial” que té amb l'Avet de Soldeu. “És una pista que m'ha vist créixer”, i “crec que si tanqués els ulls seria capaç de recordar amb molta precisió tot el perfil, totes les portes”. A més, ha destacat que “té un perfil espectacular que no té res a envejar amb la resta de pistes del circuit” i ha recordat el moment especial de l'any passat que va marcar “un abans i un després en la meva carrera esportiva”, quan va ser campió d'Europa de Gegant absolut. “Me la conec molt bé, li tinc un apreci brutal i el dissabte li tinc ganes”, ha sentenciat. L'any passat, la primera persona que va abraçar després de la cursa va ser el seu avi, que per ell és un punt de suport emocional molt important, i aquest any no serà diferent, “és l'extra d'emoció que el meu avi pugui ser el dissabte aquí”. Depenent del resultat que faci, quan arribi a la meta, Verdú està convençut que “serà un moment d'eufòria pura, de culminació de tots els esforços per haver arribat fins aquí”.
Joan Verdú també es mostra orgullós pel fet que la seva progressió hagi coincidit amb el canvi que està fent l'estació i el país com a seu d'esdeveniments esportius mundials, amb la vista posada a l'organització dels Campionats del Món del 2029. “Jo puc ajudar des de la pista, esquiant cada cop més ràpid, i espero que el meu granet de sorra pugui ajudar a fer-ho realitat. Jo estaria encantadíssim, seria un grandíssim orgull”.
L'andorrà confessa que de petit, quan començava a competir a nivell nacional, mai s'hauria imaginat arribar fins aquí, ja que “ho veia molt llunyà, molt abstracte” a causa de la manca de referents, ja que Andorra, malauradament, no tenia una cultura d'esquí de competició tan forta com la que poden tenir altres països. És per això que Verdú assegura que ara intenta passar tant de temps com pot amb els joves del país, ajudar-los amb tot el que pot i motivant-los, “perquè ho vegin possible, que vegin que jo hi he arribat fent el mateix camí que poden seguir ells, amb els mateixos recursos, les mateixes pistes, i crec que això està despertant unes ganes que, si tot va bé, en un futur en veurem els fruits”.
Per acabar, Verdú ha explicat que la nit de divendres passarà una estona tranquil·la amb el seu fisioterapeuta, que és el seu millor amic i persona de confiança, i que després llegirà una estona fins que es quedi adormit. Confessa que llegeix sobretot biografies d'esportistes, ja que aprèn “molt de la gent que ha arribat fins on tu vols arribar, per estalviar-me molts errors”. “Tinc la sort d'agafar el son amb facilitat, i intentaré estar al màxim de descansat per dissabte, perquè vull gaudir moltíssim”.
