Andorra obre un període de reflexió per considerar si segueix endavant amb la fita d’aconseguir uns Mundials d’esquí alpí. La FIS va atorgar aquest dimarts a Reykjavík les edicions del 2029 a Narvik (NOR), i del 2031 a Val Gardena (ITA). Els Mundials eren el màxim objectiu esportiu en el qual es podia aspirar, i Andorra, per segona vegada en va quedar fora. La política i el xoc entre dos grans blocs de la FIS, diferenciats entre els països favorables al president de l’ens internacional, Johan Eliasch i els seus contraris van acabar penalitzant la candidatura andorrana. Malgrat que la direcció tècnica de la FIS hagi manifestat en reiterades ocasions l’altíssim nivell de la proposta andorrana, i ho hagin fet els mateixos atletes, els equips, la família esportiva o els mitjans de comunicació, el veredicte ha estat contundent, i la valoració del dossier ha quedat en segon terme.

Arribats de Reykjavík, el Centre de Congressos d’Andorra la Vella ha acollit aquest migdia la roda de premsa de balanç encapçalada per Xavier Espot, cap de Govern; Jordi Alcobé, cònsol major de Canillo; Antoni Crespo, vocal de la FAE, i David Hidalgo, director general de la candidatura. Espot, que ha viatjat amb l’equip a la capital d’Islàndia i va tenir un paper clau en l’exposició del projecte davant del consell de la FIS,  ha descrit la candidatura com a un projecte “sòlid, fonamentat i argumentat. Tenim capacitat per aconseguir que Andorra sigui degudament reconeguda pel que és i respectada per la feina feta” I hi ha afegit: “Em sento profundament orgullós de ser cap de Govern d’un país que ha presentat una candidatura que, sense cap dubte, hagués hagut de guanyar”. 

Al seu torn, Alcobé ha dirigit el seu discurs als agraïments, “a la feina excel·lent, i a l’orgull i el compromís que l’equip ha demostrat amb una gran d’implicació des del primer fins a l’últim minut”. Per la seva part, Crespo ha llançat un missatge d’optimisme de cara el futur, posant Joan Verdú com a exemple d’esforç i superació i fent un paral·lelisme amb el camí recorregut a les Copes del Món. Finalment, Hidalgo ha manifestat que després del veredicte “toca reflexionar i esperar que la FIS veritablement aposti pel canvi. Actualment, hi havia un corrent renovador, però no ha rebut suport majoritari. Nosaltres no volem competir amb els clàssics. De fet, no ens han deixat competir. La votació tenia un rerefons en el qual més que votar a la millor proposta, s’ha escollit a quin bàndol donar suport. Això s’ha basat més en les lluites i egos personals que no en criteris tècnics i els valors de l’esport. És una llàstima. Hem fet tot el possible, i ara a nosaltres ens toca fer autocrítica, aprendre en què podem millorar i saber llegir les situacions de cara el futur”.